lunes, 4 de octubre de 2010
lunes, 27 de septiembre de 2010
L'aps que fabriquem a l'Institut Eduard Fontserè arriba fins a sud-amèrica
Ja està disponible el monogràfic d’aprenentatge-servei de la revista TZHOECOEN, en format PDF. Com a curiositat especial per als hospitalencs, trobareu l’experiència Compartim Drets de L’IES Eduard Fontserè i L’Esplai La Florida a la pàgina 173.
sábado, 24 de abril de 2010
viernes, 17 de abril de 2009
Parlem de participació social, una eina per fomentar la Democràcia
És difícil, a hores d’ara, parlar de participació. A què ens referim quan parlem de participació? Qui ha de participar? Com i des de quan es participa? Amb objecte de què? On es participa?
Són preguntes que em faig i a vegades he plantejat a nivell educatiu en la institució on treballo, sense gaire resposta dels meus companys a causa de la formalitat del meu centre, a causa de la pedagogia gens activa que es fa servir.
Definicions de participació hi ha moltes, i diverses, però segur que una cosa o una altra tenen en comú. Segurament participar seria un sinònim de involucrar, als diversos col•lectius (especificat per edat: infància, adolescència i joventut, i gent gran) per a fer quelcom davant els interessos o de les necessitats pròpies individuals i col•lectives, davant d’una situació, un context o territori, sense oblidar el caire democràtic i la construcció d’una societat més justa.
Per definició, participar també voldrà dir aprendre, però aprendre què? Aprendre valors socials, valors de la vida i per a la vida, valors per saber fer, per saber estar, per saber aprendre a aprendre?
Tal que un procés, la participació és una manera de prendre consciència sobre la realitat que ens envolta, amb l’objecte d’acceptació i amb la intenció de millorar-la, de canviar-la. La no participació suposa, doncs, la perpetuació de la realitat tal com és.
Podem establir algunes característiques pròpies al concepte de participació, com ara són: que contribueix a un valor cultural, educació cívica en ciutadania; un mitjà per formar part de la vida social comunitària; és un dret constitucional que requereix polítiques concretes; condiciona la transformació social ja que cerca una resposta als interessos i necessitats de la comunitat; comporta un compromís de la ciutadania; és un exercici de la llibertat pública; legitima la democràcia.
Qui ha de participar?
És una altra manera de veure la realitat, es parla de participació per edats, com quelcom separat, participació infantil, participació d’adolescents i joves, participació de gent gran. Caldria pensar en una participació intergeneracional, perquè cal una altra manera de veure, o de mirar les formes d’interacció entre les diverses edats, cosa que podria produir una modificació de les relacions amb les persones més grans, cercant un diàleg i un coneixement mutu intergeneracional. Caldria que aquells que participen no sempre siguin els mateixos, cosa que provoca una visió reduïda, sobre el mateix concepte de participació, en el conjunt de la comunitat, en el conjunt de la societat i hauríem de fer-ho extensiu a tots i cadascú dels individus de la comunitat, sigui a nivell d’entitats o de manera individual.
Des de quan es necessària la participació?
L’experiència de la Plataforma Jove la Florida, en el marc d’ una política participativa com és ara el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) associat a l’AVV la Florida, l’Hospitalet de Llobregat, inicia al grup de joves que en formen part, des d’un punt de partida extraordinari: som aquí, tenim interessos i necessitats, alguna cosa hauríem de fer ...
Quins son els nostres interessos com a joves que viuen en una comunitat?, quina resposta rebem?, és addient la resposta que rebem?, com podem demanar allò que necessitem? Què podem desenvolupar nosaltres mateixos per tal de donar una resposta als nostres interessos o necessitats? A on arribarem?
Aquesta experiència demostra que la participació d’aquest grup de joves neix des de la seva pròpia reflexió, amb una motivació a partir d’una situació concreta, amb una organització, i una formació pels referents socials del barri; com un procés d’aprenentatge de ciutadania dins d’espais de cooperació i col•laboració, de treball en grup, planificació i, en definitiva, de resolució de conflictes.
El grup de joves formen part i desenvolupen el diagnòstic de necessitats, la planificació, execució i avaluació de les diverses activitats que realitzen, sempre dins d’un mateix projecte, que no és més que la cerca d’una resposta positiva al seu oci juvenil des de l’acció – reflexió.
Una altra experiència des de fa ara dos anys, parlant de ciutadania en un sentit concret com és l’Aprenentatge – servei són les experiències de participació comunitària des d’aquesta assignatura:
En un primer moment, rebem l’encàrrec de participar en un projecte que es desenvolupa des de la Biblioteca de la Florida a nivell no formal. El projecte ens demanava que cerquéssim alumnes, més grans de setze anys, per realitzar una tasca comunitària d’acompanyament i lectura a persones de mobilitat reduïda del barri. L’alumnat rebia una formació i passaven a l’acció: visitaven les cases de persones grans, cada cert temps, i amb els quals petaven la xerrada, jugaven a cartes, a dòmino, llegien el diari, llibres, els hi feien la compra ...
Més tard s’introduí en l’assignatura de ciutadania dos projectes amb una altra entitat del barri: l’Esplai.
El primer projecte està vinculat als drets humans i dirigit en dos vessants: per una banda l’aprenentatge dels mateixos i per una altra banda la seva difusió.
El segon projecte sobre un taller de bicicletes on es desenvolupa un intercanvi participatiu.
Les experiències demostren la seva pluridimensionalitat des d’una perspectiva del comportament social, a causa de la ruptura d’una relació intergeneracional d’adultocentrisme per una relació més equitativa, que reconeix l’aportació dels joves, el compromís amb la societat civil i la seva responsabilitat.
Els joves contribueixen activament en un procés on tenen cabuda la capacitat de decisió, d’intervenció sobre les decisions i on poder influir des de l’espai social que ocupen, com a ciutadans participatius.
No hem d’oblidar que per aconseguir la fita algú ha d’ensenyar les vies, els camins a seguir perquè es doni el fet participatiu, és una gran tasca de lideratge aconseguir desenvolupar-ho, i són les pròpies tasques de l’animació: ajudar a un grup a engegar els seus recursos, és a dir, animar un grup amb unes funcions específiques: facilitar la comunicació i a l’hora convidar-los a afavorir la implicació a nivell grupal i amb uns objectius concrets i consensuals; coordinar l’activitat amb un pla on resti clar quines son les actuacions concretes a realitzar i com es duen a terme; cal oferir els recursos tècnics necessaris i vetllar pel clima del grup en els moments de dificultat o de conflicte, amb unes expectatives realistes, sempre sense obviar el conjunt de l’acció i la realitat a la que cal inserir-se.
Sobre les metodologies empleades per aconseguir les fites podem diferenciar, dins de la metodologia comunicativa crítica, el grup de discussió comunicatiu i l’observació comunicativa.
El grup de discussió comunicatiu té per objecte arribar al consens per generar coneixement i transformació del context. Cal tenir en compte que el grup ha d’estar format per persones que es coneixen i tenen quelcom en comú. Cal que es doni un diàleg igualitari dins del grup. Existeix una interpretació col•lectiva de la realitat i és una interpretació cooperativa. Totes les persones que formen el grup es converteixen en investigadors i actors educatius en busca d’unes conclusions a partir de la reflexió per poder iniciar l’acció.
L’observació comunicativa té la intenció de cercar el coneixement de manera tàcita. Les persones que hi participen de manera voluntària cerquen allò comú, des d’un pla d’igualtat de significats i interpretacions.
Una altra tècnica és l’escala d’empoderament i participació de joves, reforçant noves maneres d’expressió i pertinència del joves i la transformació en la mateixa participació.
La nova perspectiva sobre món obre el ventall a la participació des d’una nova articulació social i noves perspectives socials, des d’una concepció postmoderna on les relacions flueixen, canvien, liqüen, es regeneren, es solapen o es dissipen.
El nou context social amb multitud d’influències culturals, ruptures de fronteres, societats duals, cerca d’un sentit a la vida, fragmentació de la identitat, inclusió dels drets humans i polítiques socials, necessiten de noves maneres de participar per generar una cultura més democràtica i més justa. Pot ser no existeix cap altre manera més bona que la de generar processos mitjançant els quals, es generi una nova relació entre les persones que integren la societat i la mateixa societat, amb un objectiu transformador.
Bibliografia:
Krauskopf, D. (...) Participación social y desarrollo en la adolescencia.
De Miguel Martínez, D. y Bretones Hernández, X. (2008) CONFANCIA: Con Voz. 6 años de trabajo sobre la participación infantil en organizaciones juveniles. Madrid: Consejo de la Juventud de España.
Franch, J. y Martinell, A. (1984) L’animació de grups d’esplai i de vacances. Barcelona: Laia.
Trilla, J. (2004) Animación sociocultural. Teorías, programas y ámbitos. Barcelona: Ariel educación.
Biquerra Alzina, R. (2004) Metodologia de la investigación educativa. Madrid: la Muralla.
Són preguntes que em faig i a vegades he plantejat a nivell educatiu en la institució on treballo, sense gaire resposta dels meus companys a causa de la formalitat del meu centre, a causa de la pedagogia gens activa que es fa servir.
Definicions de participació hi ha moltes, i diverses, però segur que una cosa o una altra tenen en comú. Segurament participar seria un sinònim de involucrar, als diversos col•lectius (especificat per edat: infància, adolescència i joventut, i gent gran) per a fer quelcom davant els interessos o de les necessitats pròpies individuals i col•lectives, davant d’una situació, un context o territori, sense oblidar el caire democràtic i la construcció d’una societat més justa.
Per definició, participar també voldrà dir aprendre, però aprendre què? Aprendre valors socials, valors de la vida i per a la vida, valors per saber fer, per saber estar, per saber aprendre a aprendre?
Tal que un procés, la participació és una manera de prendre consciència sobre la realitat que ens envolta, amb l’objecte d’acceptació i amb la intenció de millorar-la, de canviar-la. La no participació suposa, doncs, la perpetuació de la realitat tal com és.
Podem establir algunes característiques pròpies al concepte de participació, com ara són: que contribueix a un valor cultural, educació cívica en ciutadania; un mitjà per formar part de la vida social comunitària; és un dret constitucional que requereix polítiques concretes; condiciona la transformació social ja que cerca una resposta als interessos i necessitats de la comunitat; comporta un compromís de la ciutadania; és un exercici de la llibertat pública; legitima la democràcia.
Qui ha de participar?
És una altra manera de veure la realitat, es parla de participació per edats, com quelcom separat, participació infantil, participació d’adolescents i joves, participació de gent gran. Caldria pensar en una participació intergeneracional, perquè cal una altra manera de veure, o de mirar les formes d’interacció entre les diverses edats, cosa que podria produir una modificació de les relacions amb les persones més grans, cercant un diàleg i un coneixement mutu intergeneracional. Caldria que aquells que participen no sempre siguin els mateixos, cosa que provoca una visió reduïda, sobre el mateix concepte de participació, en el conjunt de la comunitat, en el conjunt de la societat i hauríem de fer-ho extensiu a tots i cadascú dels individus de la comunitat, sigui a nivell d’entitats o de manera individual.
Des de quan es necessària la participació?
L’experiència de la Plataforma Jove la Florida, en el marc d’ una política participativa com és ara el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) associat a l’AVV la Florida, l’Hospitalet de Llobregat, inicia al grup de joves que en formen part, des d’un punt de partida extraordinari: som aquí, tenim interessos i necessitats, alguna cosa hauríem de fer ...
Quins son els nostres interessos com a joves que viuen en una comunitat?, quina resposta rebem?, és addient la resposta que rebem?, com podem demanar allò que necessitem? Què podem desenvolupar nosaltres mateixos per tal de donar una resposta als nostres interessos o necessitats? A on arribarem?
Aquesta experiència demostra que la participació d’aquest grup de joves neix des de la seva pròpia reflexió, amb una motivació a partir d’una situació concreta, amb una organització, i una formació pels referents socials del barri; com un procés d’aprenentatge de ciutadania dins d’espais de cooperació i col•laboració, de treball en grup, planificació i, en definitiva, de resolució de conflictes.
El grup de joves formen part i desenvolupen el diagnòstic de necessitats, la planificació, execució i avaluació de les diverses activitats que realitzen, sempre dins d’un mateix projecte, que no és més que la cerca d’una resposta positiva al seu oci juvenil des de l’acció – reflexió.
Una altra experiència des de fa ara dos anys, parlant de ciutadania en un sentit concret com és l’Aprenentatge – servei són les experiències de participació comunitària des d’aquesta assignatura:
En un primer moment, rebem l’encàrrec de participar en un projecte que es desenvolupa des de la Biblioteca de la Florida a nivell no formal. El projecte ens demanava que cerquéssim alumnes, més grans de setze anys, per realitzar una tasca comunitària d’acompanyament i lectura a persones de mobilitat reduïda del barri. L’alumnat rebia una formació i passaven a l’acció: visitaven les cases de persones grans, cada cert temps, i amb els quals petaven la xerrada, jugaven a cartes, a dòmino, llegien el diari, llibres, els hi feien la compra ...
Més tard s’introduí en l’assignatura de ciutadania dos projectes amb una altra entitat del barri: l’Esplai.
El primer projecte està vinculat als drets humans i dirigit en dos vessants: per una banda l’aprenentatge dels mateixos i per una altra banda la seva difusió.
El segon projecte sobre un taller de bicicletes on es desenvolupa un intercanvi participatiu.
Les experiències demostren la seva pluridimensionalitat des d’una perspectiva del comportament social, a causa de la ruptura d’una relació intergeneracional d’adultocentrisme per una relació més equitativa, que reconeix l’aportació dels joves, el compromís amb la societat civil i la seva responsabilitat.
Els joves contribueixen activament en un procés on tenen cabuda la capacitat de decisió, d’intervenció sobre les decisions i on poder influir des de l’espai social que ocupen, com a ciutadans participatius.
No hem d’oblidar que per aconseguir la fita algú ha d’ensenyar les vies, els camins a seguir perquè es doni el fet participatiu, és una gran tasca de lideratge aconseguir desenvolupar-ho, i són les pròpies tasques de l’animació: ajudar a un grup a engegar els seus recursos, és a dir, animar un grup amb unes funcions específiques: facilitar la comunicació i a l’hora convidar-los a afavorir la implicació a nivell grupal i amb uns objectius concrets i consensuals; coordinar l’activitat amb un pla on resti clar quines son les actuacions concretes a realitzar i com es duen a terme; cal oferir els recursos tècnics necessaris i vetllar pel clima del grup en els moments de dificultat o de conflicte, amb unes expectatives realistes, sempre sense obviar el conjunt de l’acció i la realitat a la que cal inserir-se.
Sobre les metodologies empleades per aconseguir les fites podem diferenciar, dins de la metodologia comunicativa crítica, el grup de discussió comunicatiu i l’observació comunicativa.
El grup de discussió comunicatiu té per objecte arribar al consens per generar coneixement i transformació del context. Cal tenir en compte que el grup ha d’estar format per persones que es coneixen i tenen quelcom en comú. Cal que es doni un diàleg igualitari dins del grup. Existeix una interpretació col•lectiva de la realitat i és una interpretació cooperativa. Totes les persones que formen el grup es converteixen en investigadors i actors educatius en busca d’unes conclusions a partir de la reflexió per poder iniciar l’acció.
L’observació comunicativa té la intenció de cercar el coneixement de manera tàcita. Les persones que hi participen de manera voluntària cerquen allò comú, des d’un pla d’igualtat de significats i interpretacions.
Una altra tècnica és l’escala d’empoderament i participació de joves, reforçant noves maneres d’expressió i pertinència del joves i la transformació en la mateixa participació.
La nova perspectiva sobre món obre el ventall a la participació des d’una nova articulació social i noves perspectives socials, des d’una concepció postmoderna on les relacions flueixen, canvien, liqüen, es regeneren, es solapen o es dissipen.
El nou context social amb multitud d’influències culturals, ruptures de fronteres, societats duals, cerca d’un sentit a la vida, fragmentació de la identitat, inclusió dels drets humans i polítiques socials, necessiten de noves maneres de participar per generar una cultura més democràtica i més justa. Pot ser no existeix cap altre manera més bona que la de generar processos mitjançant els quals, es generi una nova relació entre les persones que integren la societat i la mateixa societat, amb un objectiu transformador.
Bibliografia:
Krauskopf, D. (...) Participación social y desarrollo en la adolescencia.
De Miguel Martínez, D. y Bretones Hernández, X. (2008) CONFANCIA: Con Voz. 6 años de trabajo sobre la participación infantil en organizaciones juveniles. Madrid: Consejo de la Juventud de España.
Franch, J. y Martinell, A. (1984) L’animació de grups d’esplai i de vacances. Barcelona: Laia.
Trilla, J. (2004) Animación sociocultural. Teorías, programas y ámbitos. Barcelona: Ariel educación.
Biquerra Alzina, R. (2004) Metodologia de la investigación educativa. Madrid: la Muralla.
martes, 18 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)